Inici > Àrees de treball > Residus > Al·legacions llei ÒMNIBUS

Al·legacions llei ÒMNIBUS

16 juny de 2011

Posem a disposició de les persones i entitats les al·legacions que presentarem el proper dia 20 de juny, referides a l’anomenada llei ÒMNIBUS, una llei que modifica 82 lleis sota el nom de "Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica".

Temes incorporats:

  • Residus
  • Protecció de cap de Creus
  • Aigua
  • Control ambiental de les activitats
  • Accès motoritzat al medi natural
  • Drets de Participació Ciutadana en la presa de decisions i Accés a la Informació
  • Caça i tinença de fringíl·lids
  • Consideracions sobre l’articulat referent a la protecció del medi nocturn

Al·legacions referides a residus a l’Avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica

Secció 5ª

Modificació del Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text de la llei reguladora dels residus

Article 402

Al·legació 1a: eliminació de la modificació proposada de l’apartat 4 de l’article 24 Motivació: la substitució de l’autorització per part de l’Agència de Residus de Catalunya, contemplada en la llei vigent, per la simple comunicació deixa sense efecte les garanties que el transportista de residus ha de satisfer per a exercir aquesta activitat, com ara conèixer els documents de control de la gestió de residus, l’establiment d’una fiança per a respondre a possibles incompliments dels seus deures com a transportista de residus o la subscripció d’una assegurança de responsabilitat civil, entre d’altres. Aquesta reducció de responsabilitats de l’operador de recollida i transport de residus comportaria, en nombroses ocasions, posar en perill la salut de les persones i/o causaria danys en el medi ambient i, per tant, aquest canvi legislatiu deixa la porta oberta a incompliments de l’apartat 2 del mateix article. El transport de residus en general, i de residus especials en particular, no pot ser considerada com una simple “activitat de serveis”, com manifesta la Memòria general de l’avantprojecte.

Al·legació 2a: afegir al final del text proposat per al nou apartat 5 el següent paràgraf: “L’empresa en qüestió haurà de notificar a l’Agència de Residus de Catalunya la realització d’aquestes activitats. La norma de tipus general que es dicti per a cada tipus d’activitat, convenientment detallada, així com les empreses que la duguin a terme, s’hauran d’incorporar a un registre que serà d’accés públic mitjançant el web de l’Agència de Residus de Catalunya” Motivació: el legítim objectiu d’aconseguir la promoció econòmica de les empreses catalanes no pot eximir-les del control que ha d’exercir l’Administració de la Generalitat i la societat catalana en general de les seves activitats en relació amb la gestió dels residus.

Article 403

Al·legació: eliminació de la modificació proposada per a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 60 Motivació: cal determinar per llei la composició del Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya per a garantir una representació fixa de representants de totes les administracions i entitats de la societat civil relacionades amb els residus. Considerem que l’actual composició és adequada per a complir amb agilitat les seves atribucions. Qualsevol modificació a la baixa de la representació ciutadana comportaria una pèrdua de diversitat de criteris que empobriria sense dubte els acords presos per aquest Consell de Direcció, a més de significar un retrocés evident de l’aprofundiment democràtic que ha de ser un dels eixos transversals de les polítiques públiques en els nostres temps. Pel que fa a l’argument del cost econòmic, cal que des del mateix Govern hi hagi un replantejament general que adeqüi les dietes a percebre pels representants als diferents consells de direcció i consultius a la realitat socioeconòmica actual, sobretot pel que fa a les que perceben els membres de les diferents administracions, que molts cops assisteixen als consells en hores de feina, per aconseguir la desitjada “no imposició de càrregues que suposin un cost innecessari per als ciutadans”, un dels objectius que motiven el present avantprojecte de llei. En ser el Consell de Direcció de l’Agència de Residus un òrgan decisori no ens semblaria gens correcte que només estigués format per membres de les diferents administracions i relegar d’aquesta manera la participació de la societat civil exclusivament a través del Consell per a la Prevenció i Gestió de Residus de Catalunya, de tipus consultiu. Seria un pas endarrere, quan nombroses lleis i normatives propugnen la participació activa de la ciutadania en temes mediambientals.

Article 405

Al·legació: eliminació de la modificació proposada de l’apartat 2 de l’article 65. Motivació: El text proposat pel Govern no millora la redacció actualment vigent. Considerem que la redacció actual és adequada per a poder complir amb agilitat les atribucions del Consell per a la Prevenció i Gestió de Residus a Catalunya. Qualsevol modificació a la baixa de la representació ciutadana comportaria una pèrdua de diversitat de criteris que empobriria sense dubte els acords presos per aquest Consell, a més de significar un retrocés evident de l’aprofundiment democràtic que ha de ser un dels eixos transversals de les polítiques públiques en els nostres temps. Pel que fa a l’argument del cost econòmic, cal que des del mateix Govern hi hagi un replantejament general que adeqüi les dietes a percebre pels representants als diferents consells de direcció i consultius a la realitat socioeconòmica actual, sobretot pel que fa a les que perceben els membres de les diferents administracions, que molts cops assisteixen als consells en hores de feina, per aconseguir la desitjada “no imposició de càrregues que suposin un cost innecessari per als ciutadans”, un dels objectius que motiven el present avantprojecte de llei.

Article 406

Al·legació: eliminació de la supressió proposada de l’article 71. Motivació: L’existència del Consell Assessor de la Gestió de Residus Industrials de Catalunya és imprescindible per a garantir la pluralitat de punts de vista en un tema tan important per a la salut de les persones i per a la protecció del medi ambient com és la correcta identificació, caracterització, tractament i reducció dels residus industrials al nostre país. Caldria, això sí, que exercís la seva funció d’assessorament de manera immediata, fet que rebatria amb seguretat la qualificació d’”obsolet” amb que se’l titlla en la Memòria general de l’avantprojecte

Article 410

Al·legació: substituir la modificació proposada en l’article 91 per la inclusió del nou redactat com a apartat 3, tot mantenint tal com està l’apartat 2 de la llei vigent. Consegüentment, caldria numerar com a apartat 4 el que actualment és el número 3. Motivació: el nou redactat, tot i enriquir la llei, no inclou la casuística contemplada en l’apartat 2 de l’article 91 vigent a hores d’ara, fet que pot deixar en un buit legal els casos de lliurament incorrecte de residus.

Secció 6ª

Modificació de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

Article 439

Al·legació: eliminació de la modificació proposada en l’annex I.2b, pel que fa als punts 10.2 i 10.7

Motivació: Tant els centres per a la recollida i la transferència de residus perillosos, amb una capacitat superior a 30 tones per dia (10.2), com les instal•lacions per a la valorització de residus no perillosos, amb una capacitat superior a 100.000 tones per any (10.7), són “activitats productives que tenen un potencial d’incidència ambiental elevat”. Consegüentment, segons preveu el preàmbul de la Llei 20/2009, cal que comptin en tots els casos amb una declaració d’impacte ambiental abans de rebre la corresponent autorització ambiental de les seves activitats.

Al·legacions a la Modificació de la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus, articles 393 i 394

Es sol·licita l’eliminació dels Article 393 i 394 que modifiquen la delimitació del Parc Natural del Cap de Creus excloent part de la Vall de Santa Creu i el PNIN-paratge natural d’interès natural del qual s’exclou una part de la Serra de Rodes, espais que també queden exclosos del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

Motivació

1. El Parc Natural del Cap de Creus és un espai amb valors naturals qualificats que han estat reconeguts i per la qual cosa s’ha declarat unes figures de conservació i protecció. El fragmentar o excloure illes com la Vall de Santa Creu dins del parc desvirtua completament el seu objectiu de preservació i debilita els hàbitats que el conformen de gran diversitat i patrimoni vegetal, conseqüències directes de la seva situació biogeogràfica, la coeixistència d’elements mediterranis, extramediterranis i la presència d’algunes espècies rares, algunes endèmiques. A més la Vall de Santa Creu forma part del corredor biològic que connecta espais del Parc Natural de Cap de Creus amb el Paratge Natural d’interès Nacional de la Serra de Rodes, amb àrees de multiplicitat de biòtops que es corresponen amb un elevat nivell faunístic, , processos ecològics de migració i dispersió d’especies de flora i fauna, així com els corresponents beneficis dels serveis ambientals propis de la vall. Especialment reconeguts son els seus extraordinaris valors paisatgístics on la bellesa del litoral contrasta amb els paratges interiors que han sabut conservar l’harmonia d’espais humanitzats que preserven i combinen els valors naturals. 2. El Paratge Natural d’Interès Nacionals de la Serra de Rodes és una figura protegida per la singularitat dels seus valors naturals tant des del punt de vista científic, paisatgístic i educatiu. Aquesta protecció únicament limita: l’aplicació de règim urbanístic del sòl no urbanitzat, no admet l’instal·lació d’elements artificials de caràcter permanent que degradin el paisatge, regula especialment les activitats cinegètiques així com la introducció d’especies vegetals o animals no autòctones, així com l’abocament de residus fora dels punts especialment habilitats a tal efecte, la circulació motoritzada per vials no autoritzats sense el permís dels ajuntaments, com també l’encesa de focs fora dels indrets autoritzats. Per el més amunt exposat sobre les, ja de per si restringides, formes de protecció, no s’entén la modificació de la delimitació actual d’aquest paratge a no ser que sigui per interessos de desenvolupament urbanístics, noves infraestructures viaries, o instal·lació d’activitats industrials, de lleure, caça, pesca, abocadors o altres activitats incompatible amb un espai protegit que poden generar impactes irreversibles en tot l’entorn, no únicament en els espais que es volen excloure de l’actual delimitació.

Contradiccions jurídiques: Aquestes modificacions entren en contradicció amb la LLei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals, i el seu desenvolupament que fou aprovada pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre

Consideracions sobre l’articulat referent a l’Aigua

Consideracions sobre l’articulat referent a l’Aigua Es sol·licita la supressió de l’article 8 de l’avantprojecte que modifica l’apartat 2 de l’article 11 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003. Pels greus perjudicis sobre la transparència i la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Ja que l’’Art. 8 Subtitueix els Consell de Conca per les comissions de desembassament com a figura d’ d’òrgans de gestió en règim de participació. Els Consell de Conca són òrgans de participació on hi participen tots els actors i que han estat inclosos en el nou articulat de l’Agència Catalana de l’Aigua en canvi a les comissions de desembassament només hi participen els usuaris. Mitjançant aquesta modificació es posa en greu perill el compliment del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el bon estat ecològic dels rius que la Directiva Marc de l’Aigua exigeix. Una altre atemptat a la participació és la reducció de membres del Consell de l’Ús sostenible de l’aigua de 50 a 25 que representa, per tant, una reducció d’actors presents i de la representativitat. Amb la supressió dels Consells de Conca entenem que no es dona compliment a la Directiva Europea 2003/4/CE i la seva transposició a la llei 27/2006, ja que es el vulnera el dret a participació del “públic” definit en l’article 2.1 de la llei. A més, tanca la possibilitat d’altres òrgans de participació, i en concret als “Consells de conca” per a cada una de les conques internes del districte fluvial de Catalunya, contemplats en l’article 15 del Decret 86/2009, de 2 de juny, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua i de modificació del Decret 175/2001, de 26 de juny, pel qual s’aprova el desplegament territorial de l’Agència Catalana de l’Aigua on es defineixen els Consells de Conca com els òrgans col·legiats de participació pública en l’elaboració dels instruments de planificació hidrològica i en el seu seguiment i en la gestió de l’aigua per part de l’ACA per a cadascun dels àmbits territorials establerts en l’annex del propi Estatut. La figura dels Consells de Conca, amb una àmplia representació de tots els agents implicats en la gestió fluvial, es troba contemplada en el Pla de Gestió de districte de Conca Fluvial de Catalunya, aprovat pel govern en data 23 de novembre de 2010, sent definits al seu article 11.3,

Les comissions de desembassament proposades en l’article 8 de l’Avantprojecte de Llei no existeixen a totes les conques dels rius catalans. No són presents en aquells rius on no hi ha embassaments o en aquells on n’hi ha però no desembassen. En algunes conques, com la de Riudecanyes només hi ha la representació d’usuaris mentre en altres com la del Francolí no existeix per manca d’embassaments, per posar un exemple.

El redactat de l’article 8, representa un menyspreu a tot el procés participatiu engegat per la pròpia Agència, entre d’altres, en el territori del Gaià, on nombroses entitats i persones a títol particular van participar de les diferents sessions i van aportar la seva opinió i coneixements per millorar l’estat de les aigües del Riu Gaià. En concret, cal destacar que en la sessió final del procés participatiu de conca del Gaià, al Monestir de Santes Creus, els responsables de l’Agència van fer pública la creació com a primer Consell de Conca de Catalunya el del Gaià, on cal destacar l’esforç de les entitats mediambientalistes en la proposta de creació d’una associació d’entitats per assegurar que la representativitat d’aquests col·lectius en l’esmentat consell, no fos un impediment per la constitució del Consell Cal recordar que la Directiva Marc de l’Aigua preveu l’articulació de processos participatius. Per donar continuïtat als processos de participació social, que s’han realitzat des del 2006 en la revisió del Pla de Gestió de Conca, el proper 2015 tal com diu la Directiva Marc d’Aigua, es preveia la constitució dels Consells de Conca. També que la participació ciutadana és una activitat vinculada a la presa de decisions públiques i que és el propi Govern i l’Administració de la Generalitat de Catalunya qui té interès en promoure-la, d’acord amb les articles 4.2 (els poders públics han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política); 29.1 (els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics); 43.1 (els poders públics han de fomentar la participació en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat l’any 2006 (EAC).

Es sol·licita la supressió del l’article 9 de l’avantprojecte que modifica l’apartat 8 de l’article 11 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, ja que en aquest article es limiten les atribucions del CUSA com a òrgan deliberant, d’assessorament i de participació en l’elaboració dels instruments de planificació de l’ACA. Per tant, deixa fora el pronunciament i, fins i tot, la deliberació sobre altres aspectes de gran transcendència com són els de la gestió de l’ACA en els diversos àmbits del cicle de l’aigua, els econòmics en els pressupostos, el finançament de l’ACA, les tarifes i cànons, etc. Per altra banda, es contradiu respecte l’apartat 11.10 de l’esmentat article en el que s’indiquen les funcions del CUSA i es regulen els temes sobre el que és perceptiu emetre informe d’assessorament.

Es sol·licita la supressió de l’article 10 de l’avantprojecte que modifica l’apartat 9 de l’article 11 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, limitant d’aquesta manera el nombre de membres del CUSA a un màxim de 25 en comptes dels 50 actuals.

Es sol·licita la supressió dels articles 15, 16, 17, 18 i 24 de l’avantprojecte que modifiquen l’apartat 1 de l’article 35, l’article 37, 38 i 39 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, ja que es modifica la legislació anterior procedint sistemàticament a la substitució de les atribucions i propietats de l’“Ens d’abastament en alta del sistema Ter-Llobregat” (és dir Aigües del Ter Llobregat) atribuint-les directament a l’ACA, segurament en previsió d’una eventual modificació estatutària o supressió d’aquella empresa pública que es mostra, sens dubte, com un primer pas per privatitzar les instal·lacions i funcions d’ATL i de l’ACA tals com el sanejament o la distribució en alta als municipis. Mitjançant aquesta primera integració es pot facilitar una posterior privatització per paquets més atractius a les empreses privades que cerquen mitjançant la mercantilització d’un bé vital com l’aigua el seu propi benefici en contra d’un servei de qualitat. La desaparició de l’ens Aigües Ter Llobregat posa en perill molts llocs de treball i la qualitat del servei. Aigües de Barcelona com a paradigma d’empresa privada i capdavantera d’Agbar, acomiadarà un mínim de 203 persones fins desembre del 2012 i ha externalitzat, per abaratir costos fixes, quelcom tant important com la presa de mostres pel control sanitari de l’aigua de boca, reduint aquest servei a la mínima expressió tot i complir amb la legalitat, com mai s’havia fet. D’altra banda, la fusió de l’empresa pública -de característiques d’activitat empresarial- i l’operador responsable de l’abastament de l’aigua (ATL) amb l’administració -amb moltes característiques d’administració pública- responsable de regular tota la gestió de l’Aigua a Catalunya (ACA) posa en entredit la capacitat la qualitat del servei al ser el mateix òrgan el que opera i el que regula o controla. Es sol·licita la supressió de l’article 19 de l’avantprojecte que modifica l’apartat 3 de l’article 44 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, ja que es fa desaparèixer de l’article original la reserva per a l’“Ens d’abastament” dels cabals addicionals sense procedir, en la lògica dels altres articles mencionats, a l’atribució d’aquests a l’ACA o a alguna altra empresa pública que en depengui mitjançant la inscripció en el Registre d’Aigües corresponent. S’obre amb aquesta modificació pretesa en aquest article 19 la via de la privatització dels cabals addicionals o, si més no, la seva gestió privada, quan en la situació actual només és permès a l’Ens d’Abastament del Ter-Llobregat, el qual, com ja s’ha comentat en el punt anterior, desapareix tota referència seva en el Text refós en matèria d’aigües a Catalunya. Es sol·licita la supressió de l’article 20 de l’avantprojecte que afegeix un apartat 3 a l’article 54 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, ja que possibilita a l’ACA l’autorització d’abocaments puntuals per damunt dels límits establerts en l’autorització de l’abocament. Aquest article pretén no limitar els abocaments en origen i no invertir en depuració .Aquesta modificació contravé la normativa nacional, estatal i comunitària, com és el cas de la Directiva Marc d’Aigua, que insta a tots els Estats membres a què totes les masses d’aigua (rius, aqüífers, llacs, etc.) aconsegueixin un bon estat ecològic que permeti la vida de les diverses espècies. Així, es pretén facilitar greus impactes ambientals i no limitar els abocaments en origen. Es sol·licita que es clarifiqui l’abast de les modificacions de l’article 156 de l’avantprojecte que modifica l’article 12.1.d) de la Llei 5/1998, i les repercussions que pot tenir en el funcionament del comitè executiu, ja que sobre la composició del comitè executiu no estableix el número de vocals que ha de tenir. Tanmateix, estableix que hi haurà representació de l’administració de la Generalitat, de l’administració local i de les entitats l’activitat de les quals estigui relacionada amb les competències de Ports de la Generalitat, sense establir la composició exacta. Es sol·licita la supressió de l’article 158 de l’avantprojecte que modifica l’article 17 de la Llei 5/1998 en el que s’elimina la referència a la representació dels sindicats més representatius, quedant únicament la de les entitats l’activitat de les quals estigui relacionada amb les competències de Ports de la Generalitat. Això minora greument la representació social en el Consell Assessor i, per tant, en l’estructura. Es sol·licita la supressió de l’article 444 de l’avantprojecte que modifica l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei 22/2009, i de l’article 445 de l’avantprojecte que no modifica sinó que afegeix un nou apartat, el 4, a l’article 4 de la Llei 22/2009, ja que l’objectiu de la modificació d’aquests dos articles respon clarament a la intenció de tornar a la situació anterior a l’aprovació de la Llei en el 2009. És a dir, s’estableix que la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting pugui gestionar i intervenir sobre els ecosistemes aquàtics continentals si s’estableixen els mecanismes de col•laboració oportuns. Precisament, un dels punts clau de la Llei 22/2009 va ser treure la possibilitat d’exercir aquestes funcions de gestió i control a la Federació esmentada, ja que passava a mans exclusives de les administracions públiques, encara que es pogués demanar participació a entitats sectorials esportives i de l’àmbit científic. Amb les modificacions la gestió podrà dependre d’entitats privades, com la federació abans esmentada. Es sol·licita la no supressió de l’apartat 3 de l’article 25 de la Llei 22/2009 que inclou l’article 446 de l’avantprojecte, ja que es modifiquen les zones de pesca en aigües continentals, i a partir de l’aprovació d’aquesta Llei es permetrà la pesca amb captura o mort en les

Consideracions sobre l’articulat referent a la prevenció i control ambiental de les activitats

Al·legacions als articles 414-443 de Modificació de la Llei 20/2009, de Prevenció i Control Ambiental de les Activitats -PCAA

Es sol·licita l’eliminació dels articles 414 i successius fins l’article 443 de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica

Motivacions

1. La modificació d’una llei tan important com és la de prevenció i control ambiental de les activitats s’hauria de tramitar de manera diferenciada d’altres normatives ja que forma una unitat pròpia de gran complexitat.

2. En els diferents articles d’aquest avantprojecte que modifica la Llei 20/2009 PCAA, hi ha un factor comú i és el de rebaixar les exigències ambientals i les garanties de protecció del medi ambient i la protecció de salut dels veïns propers a aquestes instal·lacions sobre tot per a les grans activitats de fort impacte ambiental que volen instal·lar-se o han estat instal·lades en el territori de Catalunya.

3 Aquest avantprojecte entra en contradicció amb lleis estatals bàsiques (Llei 16/ 2002, d’1 de juliol, Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes.) i /o Directives Comunitàries com la Directiva 1/2008, del 15 de gener, de prevenció i control integrats de la contaminació, que substitueix a la Directiva 96/61/CE.

4. La llei 20/2009 preveia tres nivells diferents d’actuació administrativa en funció del risc ambiental de les activitats: a) Autorització ambiental per a les activitats amb major impacte: aprox. 2 % de les activitats. Per a aquestes activitats, que es relacionen a l’annex núm. I, de la llei, es preveien tres possibilitats: I.1.- Autorització ambiental (AA)+ declaració d’impacte ambiental (DIA) + Directiva 96/61/CE de prevenció i control integrats de la contaminació; I.2.- AA + DIA; I.3.- DIA + autorització substantiva; b) Llicència ambiental per a les activitats amb important impacte ambiental: 18 % de les activitats. Per a aquestes activitats, que es relacionen a l’annex núm. II de la llei, es preveien que en determinats casos justificats pel tipus d’activitat o per la seva ubicació fos preceptiva l’avaluació d’impacte ambiental. c) Règim de comunicació: 80 % de les activitats. L’obertura de l’establiment es pot fer al dia següent de la presentació de la documentació a l’administració.

Les modificacions que introdueix la llei òmnibus són bàsicament:

Algunes de les activitats de l’annex I. ja no requereixen DIA, sinó una consulta sobre si l’han de fer o no. A més, les modificacions substancials d’activitats de l’annex I ja no requereixen DIA en tots els casos. Això comporta Discrecionalitat Pèrdua evident de garanties de protecció del medi ambient En algun cas, es pot estar vulnerant normativa bàsica estatal i/o normativa comunitària .

Exemples d’activitats en les que ja no serà preceptiva la DIA (n’hi ha molts més): Plantes aglomerats asfàltic capacitat > 250 Tm./h. instal·lacions d’eliminació de residus perillosos fins a 10 tm/dia Centres per a la recollida i transferència de residus perillosos amb > 30 tm/dia Plantes de purins capacitat > 100.000 Tm/any Parcs temàtics superiors a 20 ha. Etc. etc. etc.

Es modifiquen els annexos de la llei, en el sentit de rebaixar les exigències a algunes activitats, que salten d’un annex al seu inferior.

Es dóna un tracte de favor incomprensible a les activitats ramaderes, que cal recordar que estan a l’origen d’importants problemes per contaminació d’aqüífers, que són les reserves d’aigua més importants i patrimonials del país. Així, per exemple Les granges que han de presentar un pla de gestió de residus poden estar en règim de comunicació (fina ara la llei no ho preveia). El pla de residus l’aprova el departament d’Agricultura i no el de Territori i Sostenibilitat . Passen a règim de comunicació instal·lacions ramaderes que fins ara requerien llicència. Per exemple, podran obrir-se sense llicència prèvia granges de 40.000 ponedores, fins a 2.000 places de porcs d’engreix, fins a 750 truges reproductores, o 600 vaques de llet....

Les BAT (best avalaible tecnologies, o millors tecnologies disponibles) deixen de ser considerades per a fixar el valor límit d’una activitat determinada pel que fa a les activitats dels annexos I.2, I.3 i II; i per a les de l’annex I.1, les de major risc ambiental, les B.A.T. deixen de ser “d’aplicació” i passen a “tenir-se en compte”

Desapareix l’exigència d’informe de l’administració hidràulica per a l’autorització de les centrals hidroelèctriques. També deixen d’exigir-se informe de l’administració competent en matèria de protecció del medi ambient (atmosfera) les activitats afectades per la normativa de comerç de drets d’emissió de CO2, instal·lacions de combustió i cogeneració, etc. etc.

Redueixen el termini de resolució dels expedients de l’annex I.1 dels 10 mesos actuals a 8 mesos. Donada la complexitat d’aquests expedients, és absolutament impossible de complir.....si es volen fer les coses mínimament bé, és clar.

Les activitats que tenen llicència o autorització ambiental a l’empara de la LIIAA (l’antecessora de la PCAA, molt més intervencionista que la llei actual) passen als règims de control periòdics i de revisions previstos a la PCAA. Problema: les exigència a aquestes llicències ambientals s’havien previst per a uns períodes determinats, que ara no es compliran.

Last, but not least: es modifica Comissió d’avaluació i seguiment de la llei. La llei original limitava el nombre a 20 membres, aquesta limitació desapareix amb l’esmena. No sé sap si és per aprimar /engreixar l’administració

Comentaris a l’articulat que justifiquen la petició d’anul·lació d’aquests articles:

Art 414: Eliminen les modificacions i /o ampliacions que signifiquen un canvi de codi en el qual ha estat classificada l’activitat, tant si aquest canvi es produeix amb relació al mateix annex com si es duu a terme amb relació a un annex diferent., és a dir la previsió que qualsevol canvi de codi d’activitat (CNAE) signifiqui modificació substancial.

Art 415: Les activitats de l’annex 1.2, que ara requereixen autorització ambiental més avaluació d’impacte ambiental, passen ara en aquest avantprojecte a tenir l’exigència d’autorització ambiental més un procés de decisió prèvia de si cal fer avaluació de l’impacte ambiental. Decisió prèvia que no s’especifica qui la pren, ni amb quines consideracions, ni amb quina participació dels agents afectats.

Art. 416: Les activitats subjectes a llicència ambiental poden ser sotmeses a avaluació d’impacte ambiental, procés d’avaluació prèvia o res. És a dir poden fer el que més els convingui sense tenir en compte l’entorn on s’instal·len i els potencials impactes. Entre aquestes activitats hi ha les instal·lacions de producció energètica a partir de combustibles fòssils, residus o biomassa amb una potència tèrmica de combustió superior a 2MW i fins a %= MW

Art. 417: Les activitats ramaderes que havien de presentar pla de dejeccions no podien passar a activitats sota el règim únicament de comunicació. Ara si. És a dir que poden instal·lar-se en el territori únicament comunicant que hi són.

Art. 418: Les BAT (millors tècniques disponibles) deixen de ser considerades per a fixar el valor límit d’una activitat determinada pel que fa a les activitats dels annexos I.2, I.3 i II , és a dir que no estan obligades a reduir qualsevol procés que generi impacte i contaminació que pugui ser substituït per noves tecnologies o tècniques.

Art. 419: Canvi de nom del capítol 1 del títol 2: De “Règim d’autorització ambiental amb avaluació d’impacte ambiental” passa a “Règim d’autorització ambiental”.

Art. 420: Possibilitat que annex I.1 i I.2 puguin substituir l’avaluació d’impacte ambiental per un procés de decisió prèvia de si cal fer avaluació d’impacte ambiental. (també art.426, 427 i 429)

Art 421: Tota una declaració de principis: Per a les activitats de l’annex I.1, les de major risc ambiental, les B.A.T. (millors tècniques disponibles) deixen de ser “d’aplicació” i passen a “tenir-se en compte"

Art. 422: Com a resultat d’haver eliminat el Departament de Medi Ambient, han de refer l’article per a que els diferents departaments competents puguin participar en la Ponència ambiental.

Art. 423: Introdueix nou article 15 bis, determinant el procés de consulta prèvia sobre la necessitat d’avaluació d’impacte ambiental.

Art. 424 i 425: El termini de resolució de les activitats de l’annex I.1 passa de 10 a 8 mesos. Atesa la complexitat d’aquests expedients aquests terminis són impossibles de complir a no ser que es faci una fugaç anàlisi del procés sense contemplar totes les normatives i potencials impactes.

Art. 430: Les OGAU donaran suport als òrgans locals i comarcals. Però aquests no tenen personal qualificat per aquestes funcions.

Art. 431: Els ajuntaments poden demanar directament els informes preceptius (aigua, residus, atmosfera) als departaments corresponents, sense intervenció de l’OGAU. Quina garantia hi ha que la documentació que presenten és la mateixa que disposa la OGAU?

Art. 432: Modifiquen l’article 59.3, en el sentit que les modificacions substancials de les activitats de l’annex I poden no necessitar avaluació d’impacte ambiental.

Art. 433: Els plans de dejeccions ramaderes els aprova agricultura (els nitrats són adob i en deixen sense aigua de boca, com ja passa a mig Catalunya!). També 434

Art 435: Adequa infraccions molt greus a possibilitat de no exigència d’avaluació d’impacte ambiental.

Art. 436 Regula Comissió d’avaluació i seguiment de la llei. La llei original limitava el nombre a 20 membres, aquesta limitació desapareix amb l’esmena.

Art. 437: Les activitats annex I i II de la LIIAA passen a tenir el règim de controls i revisions de la PCAA, és rebaixa el seguiment.

Art. 438: Passen les activitats LIIAA al regim de control de la PCAA, amb data d’inici segons llei 4/2004.

Art 439: Pràcticament desapareixen les activitats que necessiten avaluació d’impacte ambiental entrant en contradicció amb RD 1/2008 i normativa comunitària. Art 441: Desapareixen les grans granges de l’annex I i van a l’annex II.

Art. 442 Passen a règim únicament de comunicació les: Granges de 40.000 ponedores, fins a 2.000 places de porcs d’engreix, fins a 750 truges reproductores, o 600 vaques de llet

Art 443: Desapareix l’exigència d’informe de l’administració hidràulica de les centrals hidroelèctriques. També deixen d’exigir-se informe de l’administració competent en matèria de protecció del medi ambient (atmosfera) les activitats afectades per la normativa de comerç de drets d’emissió de CO2, instal·lacions de combustió i cogeneració, etc. etc.

En resum aquesta Avantprojecte de Llei pel que fa al Control Ambiental de les Activitats, articles 414 a 443, rebaixa les exigències ambientals i les garanties de protecció del medi ambient i la salut dels veïns propers a instal·lacions de fort impacte ambiental, genera un descontrol en quan a la classificació de les activitats segons el seu grau d’impacte al medi i atorga un grau de permissivitat que entra en total contradicció amb les normatives d’altres comunitats autònomes i països europeus.

Accès motoritzat al medi natural

Al·legacions als articles 3 i 4 de l’Avantprojecte de simplificació, d’agilitat i de reestructuració administrativa i de promoció económica pel que es modifica la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

Es sol·licita la retirada dels articles 3 i 4 de l’Avantprojecte de Llei

Motivació: 1. L’accés motoritzat al medi natural augmenta el perill d’incendis, l’erosió i del sòl , la pèrdua de biodiversitat i la ruptura de corredors biòlogics de gran importància per a la preservació dels ecosistemes i en molts casos sense rescabalament possible. 2. L’impacte de contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica així com les restes d’olis i altres residus al sòl, afecten a les persones, animals i plantes que viuen en l’espai natural i poden generar impactes irreversibles als ecosistemes afectats, així com generar molesties i devaluació de patrimoni als veïnats confrontants. 3. Augmenta la pressió sobre els agents rurals i forestals, ja amb nombre molt reduït, per a fer el seguiment i control dels amplis espais naturals encomanats. 4. No determina qui rescabala els danys i la restauració de camins malmesos i nous accessos oberts dins del medi, la qual cosa comporta una gran despersa ambiental i econòmica que entraria en contradicció amb l’article 2 d’aquest avantprojecte: . racionalització de les administracions públiques i la no imposició de carregues que suposin un cost innecessari per als ciutadans. 5. La promoció de vehicles motoritzats en el medi natural per activitats de lleure i no relacionades directament amb l’agricultura, ramaderia i altres activitats rurals que se’n derivin, es contradiu amb els principis i acords internacionals per a la preservació del clima i la reducció d’emissions de gasos d’efecte hiverncle, així com amb la preservació de recursos naturals no renovables i ja en els seu pic d’extracció com son els combustibles fòssils.

Contradiccions jurídiques: 1. L’article 46 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat intergeneracional. 2. Així mateix l’Estatut estableix que les polítiques ambientals s’han de dirigir especialment a reduir les diferents formes de contaminació, fixar estàndards i nivells mínims de protecció, articular mesures correctives de l’impacte ambiental, utilitzar racionalment els recursos naturals, prevenir i controlar l’erosió i les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i respectar els principis de preservació del medi. 3. l’article 144.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a dictar normes addicionals de protecció. S’hi afegeix que aquesta competència inclou, entre d’altres, la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, la regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses formes de contaminació i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació.

Drets de Participació Ciutadana en la presa de decisions i Accés a l’Informació.

1.1.- Marc Legal sobre la participació ciutadana:

Davant les formes en què es presenta aquest avantprojecte cal recordar amb alguns petits comentaris l’exposició de motius de la Llei Del Conveni d’Aarhus del 20 de juliol de 2006, fer referència a determinats fets del procediment d’aprovació d’aquest avantprojecte i d’algunes modificacions d’actuals lleis per comprovar de quina forma tan evident la tramitació de l’aprovació i el contingut d’aquest avantprojecte de llei i el seu abast contingut incompleix les actuals normatives de preservació del medi ambient i de facilitació de la participació ciutadana en la presa de decisions de les qüestions que són bàsiques i importants per a la preservació del medi ambient.

La Llei 27/2006, de 18 de juliol per la qual es regules els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35CE).

L’article 45 de la Constitució configura el medi ambient com un bé jurídic del qual els ciutadans són titulars del seu gaudiment i la seva conservació és una obligació que comparteixen tots els poders públics, evidentment també la Generalitat de Catalunya, i la societat en el seu conjunt. Tots i totes tenim dret a exigir als poders públics que adoptin les mesures necessàries per garantir l’adequada protecció del medi ambient i gaudir del dret de viure en un medi ambient sa.

Pert tot plegat, imposa a tothom l’obligació de preservar i respectar el medi ambient. A fi que, els ciutadans, individual i col·lectivament, puguin participar en aquesta tasca de protecció formal real i efectiva, resulta necessari disposar dels medis instrumentals adequats tenint una especial significació la participació en el procés de presa de decisions públiques. Atès que la participació, que amb caràcter general dedica l’article 9,2 de la constitució, i per l’ambit administratiu l’article 105, garanteix el funcionament democràtic de les societats i introdueix major transparència en la gestió dels assumptes públics. La definició jurídica d’aquesta participació i la seva instrumentalització a través d’eines legals que la facin efectiva constitueix en l’actualitat un dels terrenys en els quals amb major intensitat ha progressat el Dret mediambiental internacional i, per extensió, el Dret comunitari i el dels Estats que integren la Unió Europea. Cal recordar que Catalunya a hores d’ara forma part de l’Estat espanyol i aquest en forma part de la Unió Europea. En aquesta línia, cal destacar el Conveni de la Comissió Econòmica per Europa de Nacions Unides sobre accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient. Fet en Aarhus el 25 de juny de 1998. Conegut com Conveni de Aarhus, parteis dels següents postulats: perquè els ciutadans puguin gaudir del dret a un medi ambient saludable i acomplir el deure de respectar-los i protegir-lo, han de tenir accés a la informació mediambiental rellevant, han de ser legitimitats per participar ens els processos de presa de decisions de caràcter ambiental i han de tenir accés a la justícia quan aquests drets els hi siguin negats. Aquests drets constitueixen els tres pilars sobre els que s’assenta el Conveni d’Aarhus.

El pilar d’accés a la informació mediambiental desenvolupa un paper essencial en la conscienciació i educació ambiental de la societat, constitueix un instrument indispensable per poder intervenir amb coneixement de causa en els assumptes públics. Es divideix en dues parts: El dret a cerca i obtenir informació que estigui en poder de les administracions públiques i el dret a rebre informació ambientalment rellevant per part de les autoritats públiques que han de recollir-la i fer-la pública sense necessitat que mitjanciï una petició prèvia. El pilar de la participació ciutadana del públic en el pro´cés de decisions, que s’estén a tres àmbits d’actuació pública: l’autorització de determinades activitats, l’aprovació de plans i programes i l’elaboració de disposicions de caràcter general de rang legal o reglamentari. El tercer i últim pilar del Conveni d’Aarhus està constituït pel dret d’accés a la justícia i té per objectiu garantir l’accés dels ciutadans als tribunals per revisar les decisions que potencialment hagin pogut violar els drets que en matèria de democràcia ambiental els hi reconeix el propi conveni. Es pretén així assegurar i enfortir, a través de la garantia que dispensa la tutela judicial, l’efectivitat dels drets que el Conveni d’Aarhus reconeix a tots i totes, per tant, la pròpia execució del Conveni. Finalment, s’introdueix una previsió que habilita al públic a establir procediments administratius o judicials per impugnar qualsevol acció u omissió imputable bé a un altre particular, o bé a una autoritat pública, que constitueixi una vulneració de la legislació ambiental nacional. L’estat espanyol va ratificar el Conveni Aarhus a Desembre de 2004, i va entrar en vigor el 31 de març de 2005. La Unio Europea, al igual que tots els Estats membres, també va signar aquest Conveni, si bé va condicionar la seva ratificació a la adequació prèvia del dret comunitari a les estipulacions contingudes, la qual cosa efectivament ja s’ha produït, en efecte, la tasca legislativa començada per la Unió Europea ha donat com resultat un projecte de Reglament comunitari pel qual es regula l’aplicació del Conveni al funcionament de les institucions comunitàries pel qual es regula l’aplicació del Conveni al funcionament de le Institucions comunitàries, i dos Directives a través de les quals s’incorporen de manera armonitzada per al conjunt de la Unió les obligacions corresponents als pilars de l’Accés a la informació i de participació en els assumptes ambientals. Es tracta de les Directiva 2003/4/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2003, sobre l’accés del públic a la informació ambiental i per la qual es deroga la Directiva 90/313/CEE, del Consell, de 26 de maig de 2003, per la qual s’estableixen mesures per a la participació del públic en determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient i per la qual es modifiquen, pel que fa a la participació pública i l’accés a la justícia, les Directives 85/337/CEE y 96/61/CE.

1.2.- La falta de transparència en l’Avantprojecte de Llei de Simplificació, d’Agilitat i Reestructuració Administrativa i de Promoció de l’Activitat Econòmica atès una exposició pública de set dies habils.

Considerem que un avantprojecte de Llei de 631 articles amb canvis en 89 lleis potencials greus ambientals no pot tenir en el seu procediment d’elaboració una informació pública inicia de set dies hàbils a comptar des de l’endemà de la data de publicació del DOGC tal com contempla l’Edicte 26 de maig del Departament de Presidència i ampliat el termini mitjançant l’Edicte ....... fins al 20 de juny d’enguany perquè s’incompleixen dos pilars del conveni Aarhus detallats en el seu articulat. Concretament s’incompleixen els objectius de la llei detallats en el seu article 1.

S’impedeix el dret a la recerca i obtenció d’informació de les conseqüències ambientals del seu articulat.

Atès que aquest avantprojecte tindrà rang de Llei les administracions públiques encara no han recollit la informació, no han fet avaluacions d’impacte ambiental ni han fet públiques les greus conseqüències ambientals que suposaran molts dels articles de l’avantprojecte de llei sense necessitat que les parts interessades féssim una petició prèvia.

La Llei de Simplificació, d’Agilitat i Reestructuració Administrativa i de Promoció de l’Activitat Econòmica implica canvis significatius en la normativa ambiental al modificar-hi 17 lleis directament lligades, entre d’altres.

Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre Llei 4/2009, de 15 d’abril de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària. Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives [correspon als articles 35 i 36 de l’avantprojecte, malgrat que al text no es referencia la llei]. Llei 5/1998, de 17 d’abril, de Ports de Catalunya Llei 10 / 2000, de 7 de juliol, d’ordenació del transport en aigües marítimes i continentals. Llei 9/1991, de 3 de maig, de l’Institut Català de l’Energia Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat per Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text de la llei reguladora dels residus Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats Llei 22/2009, de 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes.

1.3.- Incompliment de l’Art 3 sobre els drets en matèria de medi ambient on es diu que per fer efectius el dret a un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona i el deure de conservar-lo tots podran exercir una sèrie de drets en relació amb les autoritats públiques que sota el nostre punt de vista s’incompleixen.

a.- En relació a l’accés a la informació: Sol·licitem atès que no se’ns ha ofert fins a hores d’ara les següents informacions que el punt a) ens atorga: Ser informats dels drets i assessorats pel correcte exercici ( punt b) del Conveni Aarhus i La Llei 27/2006, de 18 de juliol per la qual es regules els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35CE). Ser assistits en la recerca d’informació. A rebre tota la informació sobre els impactes ambientals que els canvis de de 86 lleis suposaran. A conèixer el llistat de taxes i preus que, en cas, sigui exigibles per a la informació sol·licitada, així com les circumstàncies on es pugui exigir o eximir el pagament. b.- En relació a la participació pública: No s’ha permès i per tant exigim tal com fixa el punt a) la nostra participació efectiva i real en l’elaboració, modificació d’aquells plans, programes i disposicions de caràcter relacionat amb el medi ambient inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei. Sol·licitem se’ns faciliti l’accés amb antelació suficient a la informació rellevant relativa referida als plans, programes i disposicions de caràcter general amb efectes medi ambientals que aquesta llei pugui afectar, cosa que no s’ha fet. A permetre la formulació d’Al·legacions i observacions fins el moment en què encara estiguin obertes totes les opcions i abans s’adopti la decisió i que siguin considerades pel Departament de Presidència (punt c) Que es faci públic el resultat definitiu del procediment en què s’ha participat i s’informi dels motius i consideracions en què es basen les decisions adoptades, incloent la informació relativa al procés de participació pública. (punt d) Aquesta llei pretén anul·lar la participació efectiva i real en l’atorgament de les autoritzacions regulades sobre prevenció i control integrat de la contaminació i per a l’emissió de les declaracions d’impactes ambientals regulades en la legislació sobre avaluació ambiental així com en els processos planificadors previstos en la legislació d’aigües (Directiva Marc d’Aigua) i en la legislació sobre avaluació dels efectes dels plans i programes en el medi ambient (punt e) En relació a l’accés a la justícia i la tutela administrativa, cal facilitar: A recórrer als actes i omissions imputables a les autoritats públiques que contravinguin els drets que el conveni Aarhus reconeix en matèria d’informació i de participació pública. (punt a) A exercir l’acció popular per recórrer els actes i omissions imputables a les autoritats públiques que constitueixin vulneracions de la legislació ambiental en els terminis previstos en aquesta llei.

1.4.- Al respecte de l’art 5: Petició de compliment de les obligacions generals en matèria d’informació ambiental:

1.- Deures de les administracions públiques en matèria d’informació ambiental.

a) Demanem se’ns informi adequadament sobre els drets que atorga el Conveni Aarhus, així com les vies per exercir tals drets. b)Se’ns faciliti informació pel seu correcte exercici, així com consell i assessorament en la mesura que resulti possible pel que fa als impactes que el canvi d’aquestes lleis medi ambientals suposaran. c) Se’ns faciliti el llistat d’autoritats públiques en atenció a la informació ambiental que es tingui i es facin públicament accessibles.

Caça i tinença de fringíl·lids.

Es sol.licita la retirada dels articles 398, 399 i 400 de l’Avantprojecte de Llei pel que es modifica la Llei de Protecció dels Animals, en referència a la caça i tinença de fringíl·lids. Ens referim al Títol III (Promoció econòmica), capítol 1 (Àmbit agroalimentari), secció 4ª (Modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat per decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril). Motivació Els fringíl·lids són un grup d’ocells de petita mida que es caracteritzen pel seu cant. Aquests ocells compleixen una important funció a la natura, ja que, tot i que habitualment s’alimenten de llavors, en època de reproducció (primavera i estiu) alimenten a les seves cries amb insectes. D’aquesta manera contribueixen al control de les poblacions d’aquests. Per això, entre d’altres motius, la seva conservació és molt important.

Tradicionalment s’han caçat per dur a terme concursos i exhibicions. Aquesta pressió cinegètica a la que s’han vist sotmesos, ha produït una important davallada a les seves poblacions. Les espècies més perseguides són el pinsà comú (Fringilla coelebs), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris) i el passerell (Carduelis cannabina). No s’han dut a terme censos de població d’aquestes espècies, tot i així la Generalitat ha expedit un nombre elevat de llicències de caça, sense tenir en consideració l’impacte que aquestes podrien tenir sobre les diferents espècies d’ocells cantors.

Fins a la seva prohibició, el 2008, un dels mètodes de caça més emprats era el vesc. Aquest mètode de caça ha estat prohibit per la Unió Europea, donat que no és un mecanisme selectiu, segons indiquen nombrosos estudis, ja que no només atrapa els individus que són objectiu, sinó que qualsevol espècie pot caure a la trampa. Per als concursos de cant només es fan servir mascles, ja que són aquests els que canten. A les trampes de vesc també poden caure femelles, juvenils, qualsevol individu de qualsevol espècie que passi volant.

Per evitar que l’excessiva caça pogués afectar significativament a la viabilitat d’aquestes espècies, tant des de la Unió Europea com des de l’Estat, i des de la Generalitat, s’han redactat tot un seguit de normes i de directives que prohibeixen la caça. Alguns exemples:

Directiva 2009/147/CE, del Parlament Europeu (Directiva Aus): Entre d’altres, a l’article 5 prohibeix la caça d’ocells salvatges, sigui quin sigui el mètode emprat, i a l’article 6 en prohibeix la venta. Llei 42/2007 del 13 de desembre (del Patrimoni Natural i Biodiversitat): Prohibeix la captura en viu i possessió d’individus d’aquestes espècies.

Les dues normes recullen la possibilitat de la caça d’ocells, sempre i quan es tracti de casos excepcionals, i sota unes condicions determinades. Com aquestes excepcions no es van arribar a concretar, el febrer d’aquest mateix any, 2011, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’ordre AAM/29/2011, de l’11 de febrer, on queda prohibida la caça d’ocells fringíl·lids en qualsevol cas. L’obligació del compliment de les directrius europees en matèria de conservació de la biodiversitat ja ha produït que en més d’una ocasió l’Estat Espanyol hagi hagut de pagar importants multes, per l’incompliment de les mateixes.

Al·legacions:

La “llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica” contempla la modificació de 3 punts de la Llei de Protecció dels Animals, en referència a la caça i tinença de fringíl·lids. Ens referim al Títol III (Promoció econòmica), capítol 1 (Àmbit agroalimentari), secció 4ª (Modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat per decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril). Es sol.licita Es tracta dels següents articles:

Article 398

Es modifica l’apartat 2 de l’article 9, de la Llei de protecció dels animals, que passa a tenir al següent redacció:

“2. Pel que fa als ocells, els mètodes de captura són els previstos a la normativa comunitària i legislació bàsica estatal. Pel que fa als rosegadors, excepcionalment, es poden utilitzar substàncies enganxoses per al control de plagues si per qüestions sanitàries, de seguretat o d’urgència es justifica la necessitat i sempre que aquesta activitat no pugui afectar cap espècie protegida ni el medi natural. Aquesta activitat només pot ser duta a terme per personal professional, en llocs tancats i adoptant les mesures adequades per evitar al màxim el patiment de l’animal.”

Comentari: S’elimina el fragment on s’especifica que en el cas de captura, ha de ser per altres mètodes que no siguin el vesc, i sempre tractant-se de captura de petites quantitats d’ocells, en condicions estrictament controlades i de manera selectiva. També s’elimina el requeriment de determinar per reglament les espècies que es poden caçar i sota quines condicions. És molt important, tant per la conservació de les poblacions com dels individus, que les captures sempre siguin excepcionals, i sota unes condicions determinades, que produeixin el menor impacte possible sobre els ocells, les espècies i el medi.

Article 399

Es modifica l’apartat 3 de l’article 34, que passa a tenir la redacció següent:

“3 D’acord amb el que s’estableixi per reglament, es pot autoritzar la captura en viu, la cria en captivitat, la possessió i l’exhibició pública d’exemplars de pinsà comú (Fringilla coelebs), cadernera (Carduelis carduelis), verdum (Carduelis chloris) i passerell (Carduelis cannabina) per a activitats tradicionals relacionades amb el cant.”

Comentari: S’elimina “Excepcionalment”. Tal i com queda reflectit a la directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu, els casos de captura han de ser excepcionals, i sempre que no hi hagi una altra solució satisfactòria, com pot ser la cria en captivitat. També s’elimina “mascles”. Com hem comentat abans, els individus que canten, i per tant són susceptibles de ser capturats amb la finalitat de presentar-los a concursos, són els mascles. Amb la reforma de la llei no s’especifica que les femelles no poden ser capturades.

Per últim, també s’elimina l’obligatorietat de que la captura d’aquests ocells no ha de significar un detriment per a la població de l’espècie. Això significa que, si la llei és aprovada, es podran capturar individus sense tenir en consideració si l’abundància de l’espècie ho permet o no, i sense establir unes condicions mínimes de seguretat i higiene pels individus capturats.

Article 400

Es modifica l’Annex: Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona Supressió de l’Annex les espècies: pinsà comú (Fringilla coelebs), cadernera (Carduelis carduelis), verdum (Carduelis chloris) i passerell (Carduelis cannabina)

Comentari: S’eliminen aquestes espècies de la llista d’espècies protegides sense que s’hagin dut a terme censos o estudis de població que permetin assegurar que no hi ha cap risc per aquestes espècies, que les seves poblacions poden suportar la pressió cinegètica a la que es veuran sotmeses, i en contra de la normativa europea, que les considera espècies no cinegètiques. L’Estat Espanyol ja ha hagut de pagar en més d’una ocasió multes a la Comissió Europea per incompliment d’aquesta directiva en referència a la caça de fringíl·lids.

- En conclusió, considerem que les modificacions de la Llei de Protecció dels Animals proposades són incompatibles amb la normativa europea vigent. No només no milloren les polítiques mediambientals existents, sinó que representen un pas enrere important en la lluita per la protecció de la biodiversitat del nostre País.

Consideracions sobre l’articulat referent a la protecció del medi nocturn

Al·legacions a l’article 395 de l’avantprojecte pel que es modifica la Llei6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn

Al· legació:

Eliminació de la modificació proposada en relació a la data de compliment de les prescripcions de la Llei 6/2001 i del present reglament no més enllà del 31 de desembre de 2013 i determinar-la no més enllà de 31 de desembre de 2011

Motivació:

La disposició transitòria tercera del Decret 82/2005 de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn exposa que la il·luminació exterior existent en data a l’entrada en vigor d’aquest Decret tant de titularitat pública com privada ha de complir les prescripcions de la Llei 6/2001 i del present reglament no més enllà del 31 d’agost de 2009.

L’anterior disposició transitòria primera determinava que els enllumenats exteriors existents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’havien d’adaptar a les prescripcions de la Llei i de la normativa que la desplegua en els terminis que siguin fixats per via reglamentària, que en cap cas no poden ultrapassar el període de vuit anys, comptadors de la dita entrada en vigor.

Un cop més, i a través de la Llei ómnibus, es proposa allargar la temporalitat per adequar l’enllumenat existent a les condicions legals després de 10 anys de l’aprovació de la Llei.

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0