Inici > Àrees de treball > Residus > L’elegància del "Pacte"

L’elegància del "Pacte"

11 de febrer de 2011 Malgrat els esforços que des de les organitzacions ecologistes catalanes vam esmerçar durant anys per impulsar una reducció dràstica en la utilització de bosses de plàstic d’un sol ús en el comerç, mai vam aconseguir que el Govern tirés endavant cap mesura fiscal per penalitzar aquesta mala pràctica mediambiental. En un ambient de cofoisme comparatiu, l’Agència de Residus de Catalunya va apostar pel camí de l’acord i, tot firmant el “Pacte de la Bossa” -amb les principals empreses distribuidores i amb l’Asociación Española de Fabricantes de Bolsas de Plástico-, ens assegurava que l’any 2012 reduiríem un 50% el consum de bosses de nansa. Davant la gran problemàtica, bloquejada temps i temps per comerciants i fabricants, per les lleis del mercat, s’imposava la civilitzada forma política de l’acord.

Però amb l’arribada del nou any, aquells que situàvem a la prehistòria en el tema dels residus, ens donen una sorpresa. Ens assabentem que en dues comunitats autònomes espanyoles, Andalusia i Cantàbria, s’implanta un impost per a l’objecte d’un sol ús per excel·lència i que representa per si sol un 0,43% de les nostres deixalles. Per aquest any, gravaran amb 5 cèntims d’euro cada bossa que utilitzin els consumidors i, en el cas andalús, la taxa s’apujarà a 10 cèntims l’any que ve.

Que és més adient per a la nostra comptabilitat mediambiental, l’elegància d’un acord amb les grans firmes, o l’efectivitat i generalitat d’una mesura fiscal?

Bé, tot depèn de si ens creiem l’estudi encarregat per l’ARC sobre la reducció de les bosses presentat el maig de 2010. Aquest informe ens indica que a Catalunya, en dos anys (2007-2009), hem passat de consumir 45 milions de bosses a la setmana a 33, i això que el Pacte amb les grans empreses es va firmar el mes de juliol de 2009. És que de vegades ens compliquem massa. Tants anys i feines per una cosa que era tan fàcil: reduir un 30% en poc més de cinc mesos! Potser la clau està en que aquest estudi s’ha basat en la senzillesa d’un únic mètode: un qüestionari personalitzat, ampliat en alguns casos a entrevistes personals, que es va realitzar a les diferents entitats comercials.

Darrere la màgia del “Pacte” que confia en la sinceritat de les respostes dels empresaris s’albiren les orelles dels incrèduls que no ens acaben de sortir els comptes.

Joan Pons Valls 1 febrer de 2011

Publicat a: econacionalitarisme.wordpress.com

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0