Inici > Àrees de treball > Residus > Sobre la contaminació per mercuri

Sobre la contaminació per mercuri

Ecologistes en Acció, dins de la campanya internacional Mercuri Zero, ha realitzat durant l’estiu de 2010 mostrejos de mercuri en atmosfera i terres situades a les immediacions de les plantes de clor-àlcali de l’estat espanyol que empren encara la tecnologia de cel·les d’amalgama de mercuri en el seu procés d’electròlisi, per tal de comparar els resultats amb les mesures obtingudes en els anys 2006 i 2007.

A Flix (Tarragona) hi ha una fàbrica del sector clor-àlcali que encara empra l’esmentada tecnologia de mercuri, ús que es remunta a l’any 1948, encara que els orígens de la seva activitat es remunten fins i tot més lluny, a l’any 1899 (fa 111 anys!). La contaminació provocada per aquesta fàbrica, actualment propietat d’Ercros, SA, al riu Ebre i, especialment, al Pantà de Flix ha estat denunciada per organitzacions ecologistes davant dels tribunals.

Actualment l’empresa es troba en un procés de reorganització de la producció, mentre al pantà de Flix s’emprenen les obres de descontaminació d’aquest, obres que la Ercros, SA es nega a pagar malgrat la seva autoria.

En l ’Autorització Ambiental Integrada que se li va concedir el 2008 i que li permet funcionar fins 2016, l’empresa, com tot el sector clor-àlcali espanyol, es compromet a no emetre en total més de 0’9 g + 15% g de mercuri per tona de clor produïda. Si atenem al fet que la planta produeix unes 150.000 tones de clor a l’any, d’emetre al voltant de 150 kg de mercuri a l’any. No obstant això, en l’informe de 2009 de la Comissió del Conveni OSPAR assegura que el 2007 la fàbrica va emetre 18 grams de mercuri per tona de clor produïda, és a dir uns 2.700 kg, és a dir, 2’7 tones de mercuri.

El 2007, els mostrejos realitzats per Ecologistes en Acció ja havien detectat uns nivells de mercuri en aire de 4.793 ng / m³ en els exteriors immediats a la planta, al costat de la colònia residencial de la fàbrica, un establiment hoteler i l’estació de ferrocarrils de Flix.

Sigui com sigui, qualsevol xifra sembla ridícula comparada amb la quantitat de mercuri en aire registrada en els mostrejos d’aquest últim estiu: 27.439 ng / m³, un nivell que assoleix el límit de detecció del espectròmetre Lumex emprat en les anàlisis d’aire. Es tracta d’un nivell que tan sols es detecta en les àrees més contaminades per mercuri d’Almadén (Ciutat Real).

Això és degut a que el mercuri és un metall semivolàtil i que en condicions de calor, com succeeix en el procés de electròlisi, es transforma en vapors de mercuri que a accedir a l’atmosfera són dispersats per tot l’ample i llarg del planeta fins que més tard o d’hora es produeix la seva deposició novament en terra, incrementant els nivells de contaminació.

Els límits fixats per l’OMS per a l’exposició crònica al mercuri s’estableixen en 200 ng / m³, com es pot apreciar la superació detectada en el mostreig d’Ecologistes en Acció és superior a 137 vegades aquests límits, encara que cal dir que també es van registrar valors de superació en una extensa àrea a l’altra riba del riu Ebre de la qual se situa la fàbrica, espai comprès dins de la Reserva de Fauna Salvatge de Sebes, espai inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Natura 2000.

Un estudi sobre el mercuri acumulat per nens de 4 anys que viuen a prop de les plantes de clor-àlcali conclou que "les fonts locals [de mercuri] contribueixen significativament en el contingut de MeHg [metilmercuri, una forma de mercuri orgànic] als cabells dels subgrups de [La] Ribera d’Ebre ". L’únic origen possible del mercuri detectat és la planta d’Ercros, SA que té a Flix.

El mercuri és un tòxic que pot penetrar en la cadena alimentària, especialment en la seva forma orgànica, i que pot afectar la salut humana donat el seu potencial neurotòxic, i afectar, especialment, al desenvolupament del fetus uterí i de la infància, de manera que urgeix que es procedeixi a la seva eliminació del sistema industrial.

Leticia Baselga 696 821 808 Miquel Llop 977 411 112 ó 670 729 347

Barcelona, 19 de novembre de 2010

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0