Inici > Àrees de treball > Residus > informe sobre les plantes de metanització de tecnologia Arrow Ecology, (...)

informe sobre les plantes de metanització de tecnologia Arrow Ecology, LTD

INFORME SOBRE LES PLANTES DE METANITZACIÓ DE TECNOLOGIA ARROW ECOLOGY LTD

El projecte de construcció d’una planta de tractament de residus mitjançant un mètode de digestió biològica a les comarques de Tarragona (Arrow Ecology LTD) planteja diversos interrogants als que cal donar resposta:

- sobre la tecnologia en si mateixa
- sobre la seva aplicació
- sobre la política de gestió de residus

Tot i que unes qüestions estan lligades amb les altres, cal donar resposta per separat a cadascuna d’elles, per tal de mantenir clars certs conceptes i evitar caure en el parany de mantenir una discussió desenfocada: una mala aplicació d’una bona tecnologia, a més de no solucionar el problema o de generar-ne de nous, desacredita la tecnologia i per tant pot comportar un pas enrera i un reforçament d’aquells que mantenen actituds més immobilistes.

Aquesta situació ja es va viure als anys 70 quan es va aplicar inadequadament el compostatge als residus sense triar. Es van haver de tancar instal·lacions i es va desacreditar el compost. Han hagut de passar 20 anys per poder començar a recuperar terreny i tot i així hi ha tota una generació de gestors, tècnics i polítics marcats per aquelles experiències que representen un veritable llast.

Sobre la tecnologia

Fins no fa massa a les universitats d’arreu del món i possiblement encara en moltes de les nostres el plantejament i el discurs en la gestió dels residus era:

- al principi era l’abocador
- el problema és la matèria orgànica
- la incineració elimina la matèria orgànica
- el model per tant és una combinació de incineració i abocador

Aquest discurs veu el procés natural de descomposició biològica que es dóna al cos de l’abocador com quelcom indesitjable que cal evitar “destruint”. Per contra el discurs alternatiu ha estat sempre que si la matèria orgànica es degrada biològicament, el que cal és fomentar aquests processos en instal·lacions adequades. La solució als problemes dels abocadors no és la destrucció de la matèria orgànica, sinó evitar que aquesta hi arribi fomentant la seva degradació i aprofitament previ.

El desenvolupament d’aplicacions fonamentades en els processos de degradació biològica dels residus de natura orgànica és per tant un fet positiu i que hem de saludar. Des d’una perspectiva econòmica de mercat, l’existència i l’increment de “ofertes” de biodigestors ens indica que hi ha espectatives de “negoci” amb aplicacions d’aquest tipus i seria una mostra que aquestes tecnologies ja han superat la “prova”, que són tecnologies madures, contrastades i competitives.

De tecnologies de biodigestió de residus orgànics n’hi ha diverses. La presentada per Arrow contempla una selecció prèvia d’impropis en fase líquida i una digestió a dos nivells: un primer reactor per a la fase acetogènica i un segon reactor per a la metanogènica. Encara que Arrow disposi d’una patent i la presenti com quelcom únic i novedós, no té res de nou: amb altres formes, denominacions o lleugeres diferències aquesta tecnologia és coneix i està en aplicació des dels anys 90.

Sobre la aplicació de tecnologies de biodigestió

Igual d’important que existeixin tecnologies d’aquest tipus, és que aquestes s’apliquin correctament.

Les tecnologies fonamentades de processos de degradació biològica s’han d’aplicar en primer terme i sobre tot a la matèria orgànica, comporten per tant una selecció prèvia d’aquesta.

La digestió anaeròbica de restes orgàniques netes genera biogàs, ric en metà i pràcticament lliure de gasos corrosius, i restes sòlids sense contaminants, assimilables al compost. Permet obtenir, per tant, productes de qualitat que no presentaran problemes d’aprofitament. Alhora permeten una reducció important del fluxe de residus que necessiten d’un tractament finalista, reduint les necessitats de capacitat d’aquestes.

Un cop arribat aquest punt ens haurem de plantejar com tractem el rebuig. Davant d’això les tecnologies de digestió biològica han fet un gran esforç per oferir-se com alternatives a la incineració del rebuig i actualment han assolit un grau de desenvolupament tecnològic que ja les situa en aquest punt.

Alhora de plantejar-se l’aplicació de biodigestors pel tractament del rebuig cal prendre en consideració el següent:

1. una planta de tractament del rebuig mai assoleix el mateix rendiment que una instal·lació per a matèria orgànica neta.

Consequentment disposar d’instal·lacions d’aquest tipus per al rebuig no ens permet creure que podem prescindir de la recollida selectiva de matèria orgànica.

2. els productes resultants d’una instal·lació de tractament del rebuig no són iguals que els obtinguts en la digestió de matèria orgànica neta. La producció de gas és menor a l’igual que la seva qualitat i la de les restes sòlides.

Això però no ha de qüestionar la pròpia instal·lació ja que l’objectiu és inertitzar el rebuig, no la obtenció de productes aprofitables. Si fem el símil, el rendiment estrictament energètic de qualsevol incineradora no justificaria mai la seva construcció com a planta de producció d’energia, ni les cendres i escòries del procés són materials d’alta qualitat per la valorització.

En aquest sentit la proposta d’Arrow és inconsistent i poc creïble, ja que d’una banda insisteix reiteradament en la seva idoneïtat per al tractament de residus barrejats que permet prescindir de la selecció prèvia de materials, d’altra banda insisteix en l’obtenció de productes de qualitat. En aquest sentit s’ha de rebutjar l’aplicació del terme compost per a les restes sòlides de la instal·lació, ja que aquestes no tindrien aplicació com a tal, sinó que serien materials per portar a abocador.

Sobre la política de gestió de residus

La gestió de residus inclou un conjunt de passes que cal encadenar correctament i que no podem desvincular l’una de l’altra. En aquest sentit recollida i tractament són dos aspectes que no es poden ignorar mútuament. La llei de Residus de Catalunya obliga la implantació de la recollida selectiva de residus, primerament de la matèria orgànica. A més a més el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya estableix objectius de recollida per a les diferents fraccions.

Dissenyar instal·lacions de tractament per a residus no seleccionats o per a un volum de rebuig superiors als resultants de l’assoliment dels objectius del PROGREMIC indica la voluntat manifesta de incomplir les llei de residus i el seu programa de gestió. El programa marca uns objectius de recollida selectiva clars i que només s’assoliran si tots i cadascun dels municipis s’apliquen en el seu compliment:

Fracció Objectiu 2003 Objectiu 2006 paper 60 % 75% vidre 60% 75% envasos 15% 25% orgànica 40 % 55%

El projecte de construcció de la planta de Arrow tal com es presenta actualment és totalment incoherent amb la política de gestió de residus aprovada. Plantejar ampliar la capacitat de tractament del rebuig, sigui amb el tipus d’instal·lació que sigui, és inacceptable quan, com és el cas del Tarragonès, les dades actuals indiquen que el 2002 tot just es van assolir nivells de recollida selectiva del 13% globalment, molt lluny, per tant dels objectius. I no hi pot haver masses arguments de inviabilitat tècnica quan en l’Àrea Metropolitana de Barcelona per al mateix any ja s’assoleixen nivells de recollida selectiva propers al 25%. Aquest juliol farà 11 anys de la aprovació de la llei de residus i és inacceptable que hi hagi municipis que encara ignorin la obligatorietat de introduir la recollida selectiva de matèria orgànica o que intentin “esquivar-la”.

Conclusions

El projecte cal valorar-lo des del punt de vista legal i en aquest sentit com un incompliment flagrant de la legislació vigent en política de gestió de residus i de les obligacions que se’n deriven. Cal que aquestes inversions i que els projectes siguin reconduïdes a l’establert legalment.

Cal felicitar-se per la constatació que existeix capacitat d’inversió suficient per construir una instal·lació amb capacitat per rebre pràcticament tota la FORM del Tarragonés. Així cal no només no oposar-se a la planta sinó exigir la seva construcció com a instal·lació per al tractament de matèria orgànica neta, alhora que, en compliment de la legalitat vigent es desplega la recollida selectiva de matèria orgànica en la comarca o comarques afectades.

Catalunya, 25 de maig de 2004

Per més informació:

Vicenç Vilana Bonet residus@ecologistesenaccio.org 935646287

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0